un poema … Tiamat
Posted on Dilluns, maig 23rd, 2005 at 16:30[@more@]
poema:
rido el que em dóna la gana cridar.
Trepitjo fang per veure
si a cops de peu
t'esquitxo a la cara.
Les persones som absurdament iguals.
M'han lligat les mans amb fils d'acer,
i estiro i estiro per trencar-los.
Els canells em sagnen.
La tinta negra m'ha tenyit la llengua,
i quan la trec,
la gent s'espanta.
Vull omplir-me la boca de saliva.
Destrossar-me els peus
a base de saltar
per fer tremolar el món.
I cada cop que alço el puny,
-l'esquerre, sempre-,
em venen ganes de plorar.
il.lustració: Joan Gómez
